El mestre Pucurull
Si demà féssim una enquesta entre tots els corredors populars de Catalunya, i demanéssim quin d’ells els sembla més mediàtic i conegut, segurament el nom que mes sonaria seria el d’en Miquel Pucurull. En Miquel, als seus 74 anys, continua trotant Diagonal amunt. Diagonal avall, un dia si i un altre també, xino-xano, al seu ritme, pausat però constant, com aquell que té tot el temps del qui ja ho ha fet gairebé tot en aquesta vida, i a la vegada no té cap pressa per marxar d’aquest món. Ell sempre diu, emulant a en Joan Manuel Serrat, a “Mediterráneo”, allò de “si un día para mi mal viene a buscarme la parca / empujad al mar mi barca con un levante otoñal / y dejad que el temporal / desguace sus alas blancas”. En Miquel desitja que quan li arribi, com ell mateix diu, “el de la parca”, el trobi amb les sabatilles posades, el cronòmetre en marxa i perfectament uniformat amb la roba de córrer. Però, capficat com és ell, s’ha proposat marxar d’aquesta vida d’aquí a 30 anys més (com a mínim), perquè, curiós com és ell, pensa que encara ha de veure moltes coses. (más…)
