Hila Gebreselassie, Samuel Wanjiru (q.p.d.), Marta Domínguez, Chema Martínez, Stefano Baldini, Alessandra Aguilar, Gete Wami o Viktor Röthlin son alguns del noms destacats, de les “vedettes” que en els darrers anys s’han deixat caure per Granollers amb motiu de la Mitja. Hi falta, en aquest reguinzell, i pel meu gust, un nom: el de Paula Radcliffe. I si la britànica no ha corregut mai en la capital vallesana no serà perquè la organització no ho ha intentat, si no perque les pretensions econòmiques de Radcliffe no encaixàven en el pressupost de la Mitja.
Enguany torna a desflorar-se, un any mès, el nom “màgic” que adornarà la Mitja, que farà de cirereta del pastís, que, possiblement, sigui el guanyador o la guanyadora de la prova. La crisi econòmica i el fet de que les maratons mès importants del planeta estiguin relalivament a prop de la Mitja Marató de Granollers fan que trobar “cracks” de renom per a la cursa sigui cada cop més complicat. Però això no fa redreçar la afició per les “travesses”.
Desde la meva simple intuïció, i desde els darrers resultats en el panorama atlètic, hi ha tres noms en els que crec que cal fixar-se més intensament. Patrick Makau, qui recentment va batre el rècord del mòn de marató a Berlín (2:03:38), el seu compatriota Wilson Kipsang (2:03:42, a Frankfurt, un mes mès tard), i Geoffrey Mutai, qui diumenge passat va guanyar en la Marató de Nova York amb 2:05:05, una marca impressionant si tenim en compte la orografia del circuit de la ciutat dels Knics i de Manhattan. A mès, tots tres son atletes patrocinats per adidas, en principal “sponsor” de las Mitja Marató de Granollers. ¿Encertaré algun nom en la meva travessa? D’aquí a unes setmanes ho sabrem…
Albert Caballero