Recentment vaig rebre la trucada d’un company d’entrenament que es volia apuntar a la Mitja Marató de Mataró i s’ha trobat amb les inscripcions tancades. Desprès de fer-li entendre que no hi havia pràcticament cap possibilitat d’aconseguir un dorsal, em va dir, encongint-se d’espatlles “bé, doncs hauré de córrer sense pitrall…”.
A Granollers també s’esgotaran els dorsals, i, segurament, com ens ha passat en d’altres edicions, hi haurà corredors i corredores que prendran part en la prova sense estar inscrits. Des de la organització no cridarem a cap Policia Local perquè els faci fora (entre d’altres coses perquè no es tracta de fer cap escàndol a la via pública i perquè tampoc hi haurien prous policies per aquesta tasca), però si que volem fer entendre que no podem aprovar aquesta actitud, perquè la entenem com a insolidària i ens crea maldecaps.
Si la sortida i la carretera que condueix cap a la Garriga es fan ja de per si es fa estretes amb tanta munió d’atletes, i a sobre, hi afegim, posem per cas, un 10% més de corredors sense dorsal… Doncs imagineu-vos els entrebancs i incomoditats que això pot causar! Hi ha corredors sense dorsal que fins i tota gafen avituallaments que no els pertoquen, i algun que, en ple “más difícil todavía”, intenten fins i tot endur-se l’obsequi a la ratlla de meta. A banda de crear problemes a la empresa cronometradora i de destorbar, vulguin o no, a d’altres corredors que si han passat religiosament per caixa, els atletes sense pitrall entenem que son un mal exemple per al món de les curses de fons: allò del “jo vaig a la cursa tan si he pagat com si no”, no ens sembla justificable. A qui li sembli que els pitrals son massa cars, sempre està en el dret de no inscriu-re, i qui ha fet tard ha d’entendre que l’any vinent, si Deu vol, hi tornarà a haver una altra Mitja i que s’ha de ser respectuós amb qui si ha arribat a temps per apuntar-se.
I a aquells que corren alegrement sense dorsals a les curses els demanem que si en una sala de festes, en un restaurant o en un avió, per posar tres casos a l’atzar, arriben tard i s’hi troben amb l’aforament ple, que fan? Entren “per la cara i a la brava” i s’hi queden a dins “porque yo lo valgo”, o com s’ho fan, en aquests casos? Una mica d’educació, si us plau, i de respecte, cap a l’organitzador, voluntaris i empreses, que estan treballant, i cap als altres atletes que si han pagat la seva inscripció, tal i com marquen les regles.
Albert Caballero
