La Mitja Marató de Granollers va nèixer a mitjans dels anys 80 en un moment en el que l’auge i la beneïda febre de les curses de fons encara no era la que és avui en dia. Fins a mitjans dels anys 90, coinicidint amb el “desprès” dels Jocs Olímpics de Barcelona’92, no van començar a proliferar de forma masiva les curses de fons a Catalunya diumenge rera diumenge, d’una forma, sortosament, “in crescendo”, que ens ha portat fins a avui.
Quan la Mitja Marató de Granollers va nèixer, en aquell moment a Catalunya comptàvem amb curses com, per exemple, els 22 quilòmetres de Cantonigròs, la Cursa de Guanta o la Pujada al Farell o els 15 quilòmetres de l’Espluga de Francolí. I, com no, la Marató de Barcelona, que en aquells anys 80 s’havia d’“amagar” per llocs recòndits de la Ciutat Comptal com la Zona Franca, o d’altres tan trencacames com en carrer Muntaner. Això si, en aquell 1985 la linea d’arribada de la Marató de Barcelona es situava al Parc de la Ciutadella, i era en Rafa García el guanyador de la cursa.
Els Alfons Abellán, el propi Rafael García, en Rafa Nogueras, na Quima Casas o la Laura Paradell, en Quico Soler o en Mingo Catalan eren, juntament amb algun corredor britànic, els corredors capdavanters de les primeres edicions de la Mitja Marató de Granollers. Els corredors kenians encara estàvem per arribar…
Però si en alguna cosa entenem que vàrem ser pioners a Granollers, sense desmerèixer a cap organitzador, es en la visió de creixement i de servei al corredor que des de un primer moment vàrem tenir. No som una organització professional, però d’alguna manera hem volgut tenir sempre una manera de fer similar a si ho féssim. Prova d’això es la relació, ja des de fa uns quants anys, que tenim amb adidas.
Des d’aquí volem agrair a tothom que ha fet possible el que hàgim estat creixent any rera any; autoritats, patrocinadors, públic, proveïdors, i, com no, als atletes. I, evidentment, a aquelles persones que han estat en un moment o altre part de la organització.
Albert Caballero
