60 anys de la mort d’un dels pioners de les carreres de gran fons, Alan Turing.
Aquest any de 2014 es compleixen 60 anys de la mort d’un dels pioners de les carreres de gran fons.
Un dels casos entre científic-esportista és Edwin Hubble amb grans aportacions a la cosmologia i practicant del pugilisme o boxa, Hubble es trobava en la categoria de pesos pesats, per la qual cosa amb un bon jab et podria ensenyar les seves teories que ho van portar a identificar els estels pertanyents a la nebulosa de Andrómeda.
No obstant això, va anar Alan Turing qui em va sorprendre mes en conèixer el seu nexe amb l’esport, ja que mentre no es trobava entre teories de criptografia, matemàtiques, lògica i abans de ser considerat pare de la computació, era maratonista, inclusivament, els seus temps eren dignes de medalles olímpiques, ja que estava per sobre del medallista de plata a Londres 1948, Tom Richards i a 11 minuts del campió olímpic, Delfo Cabrera.
Alan Mathison Turing (23 de juny de 1912 – 7 de juny de 1954) fou un matemàtic britànic. Va treballar en camps com la informàtica teòrica, la criptoanàlisi o la intel·ligència artificial. Se’l considera el pare de la informàtica moderna. Algunes de les seves principals aportacions a la informàtica teòrica i a la intel·ligència artificial van ser la màquina de Turing, la computabilitat universal o el test de Turing. Sota els serveis d’intel·ligència britànics, i al llarg de la Segona Guerra Mundial, va treballar a Bletchley Park, el centre de criptografia britànic, on va dirigir durant un temps el Hut 8, la secció responsable de la criptoanàlisi naval alemanya. Va desenvolupar unes quantes tècniques per trencar els codis alemanys, inclosa la «bomba», una màquina electromecànica que podia trencar el codi de la màquina alemanya de criptografia Enigma. Això va ser crucial per al desenvolupament de la Batalla de l’Atlàntic. Va ser el primer científic que va usar computadores amb aplicacions a la matemàtica.
Va ser perseguit el 1952 pel servei d’intel·ligència britànic a causa de la seva homosexualitat. Per no anar-se’n a la presó, Turing va acceptar sotmetre’s a un tractament d’hormones (estrògens) que utilitzaven en aquella època. Turing va acabar suïcidant-se al 1954 menjant-se una poma amb cianur. (La poma d’Apple?)
